Desde que sóc a Nàpols m'han pujat els maleïts triglicèrids, això vol dir que m'he de moderar el menjar i que he de parar de menjar pasta i pizza...quina desgràcia!
Diumenge passat va ser l'aniversari d'en Pol però com que plovia molt i estàvem cansats no vam sortir i vam estudiar tota la tarda. Dilluns vam començar la palestra (gimnàs), ens van fer un desvellament muscular tan fort que va ser fàcil predir que ens faria mal el cos durant tota la setmana, el que efectivament ha succeït. Dimarts van venir a fer-me els desafortunats analisis a casa, i a l'escola vam tenir el primer dia del curs d'italià i va ser el primer dia que vam estar els set junts desde que som aquí. Després a la tarda vam fer un tom els set junts també. Dimecres hauríem d'haver anat a escola fins les 11.10 només però vam pensar que per fer només tres hores de classe millor aprofitar el dia i ens vam anar la Koty, en Vittorio i jo a passar el matí a Nàpols. Vam fer un tom per la costa, vam visitar el Castel dell'Ovo i després vam creuar la famosa Piazza Plebiscito, on quedarà una anecdota per sempre molt bona. La llegenda diu que si camines desde abaix de la plaça fins adalt amb els ulls tancats, mai quedes entre els dos caballs centrals sinò que sempre a un costat, la qüestió es que en Vittorio em va reptar a fer-ho i quan ja pensava que havia arribat vaig obrir els ulls i al costat meu hi havia un home negre que venia pulseretes i em va fer "BUUH!!" i jo li vaig dir "Ciao", l'home era de Senegal i ens va regalar unes pulseretes, al final ens vam fer amics seus i ens vam fer fotos. Més tard, després de menjar vam anar al gimnàs i ens van tornar a fer pols. Dijous va ser entretingut, amb l'escola vam anar al museu Capodimonte i vam donar un repàs a la pintura Caravaggiesca i una mica la moderna. El museu era gegant, l'edifici va ser manat construir per Carles VII rey de Nàpols expressament per guardar la valuosa colecció d'art que havia heretat de la seva mare. Al museu hi havia exposades les obres d'artistes com Bellini, Boticelli, Caravaggio... Al tornar del museu vam menjar i ens vam anar a jugar al paintball un altre cop, no vulgueu saber el que és que es barregin les ferides del paintball amb el dolor muscular del gimnàs. Aquesta tarda anirem un altre cop a fer exercici perquè la pasta m'està costant cara...
Només en una setmana ja ens anem a Roma, tinc moltes ganes de torna a trepitjar els seus carrers i quedar meravellat.
Desde que estoy en Nápoles me han subido los malditos triglicéridos, esto quiere decir que me tengo que moderar la comida y que tengo que parar de comer pasta y pizza ... qué desgracia! El pasado domingo fue el cumpleaños de Pol pero como llovía mucho y estábamos cansados no salimos y estudiamos toda la tarde. El lunes empezamos la palestra (gimnasio), nos hicieron un despertamiento muscular tan fuerte que fue fácil predecir que nos dolería todo el cuerpo durante toda la semana, lo que efectivamente ha sucedido. El martes vinieron a hacerme los desafortunados análisis a casa, y en la escuela tuvimos el primer día del curso de italiano y fue el primer día que estuvimos los siete juntos desde que estamos aquí. Después por la tarde dimos una vuelta los siete juntos también. El miércoles deberíamos haber ido a la escuela hasta las 11.10, pero pensamos que para hacer sólo tres horas de clase mejor aprovechar el día y nos fuimos Koty, Vittorio y yo a pasar la mañana a Nápoles. Paseamos por la costa, visitamos el Castel dell'Ovo y luego cruzamos la famosa Piazza Plebiscito, donde quedará una anécdota para siempre muy buena. La leyenda dice que si andas desde abajo de la plaza hasta arriba con los ojos cerrados, nunca quedas entre los dos caballos centrales sino que siempre a un lado, la cuestión es que Vittorio me retó a hacerlo y cuando ya pensaba que había llegado abrí los ojos y al lado mío había un hombre negro que vendía pulseritas y me hizo "BUUH!" y yo le dije "Ciao", el hombre era de Senegal y nos regaló unas pulseritas, al final nos hicimos amigos suyos y nos hicimos fotos. Más tarde, después de comer fuimos al gimnasio y nos volvieron a hacer polvo. El jueves fue entretenido, con la escuela fuimos al museo Capodimonte y dimos un repaso a la pintura Caravaggiesca y un poco la moderna. El museo era gigante, el edificio fue mandado construir por Carlos VII rey de Nápoles expresamente para guardar la valiosa colección de arte que había heredado de su madre. En el museo había expuestas las obras de artistas como Bellini, Boticelli, Caravaggio... Al volver del museo comimos y nos fuimos a jugar al paintball de nuevo, no querais saber lo que es que se mezclen las heridas del paintball con las agujetas del gimnasio. Esta tarde iremos de nuevo a hacer ejercicio porque la pasta me está costando cara ... Sólo en una semana ya nos vamos a Roma, tengo muchas ganas de volver a pisar sus calles y quedar maravillado.

No hay comentarios:
Publicar un comentario