lunes, 28 de febrero de 2011

Plorarem?

Hi ha una dita que diu que quan vas al sud plores dos cops, quan arribes i quan te'n vas. Quan vam arribar no vam plorar, però les vam passar magres, ara que veig tant propera la tornada a Espanya, m'adono que la dita és ben certa. La veritat és que aquí s'està de meravella i ho estem passant genial.
Dimarts com vaig dir, no vaig tenir escola pels exàmens de tercer, que van allargar-se fins divendres, deixant-me 4 dies sense escola. No em va fer especial desil·lusió quedar-me una setmana sense fer classe. Pel dematí vaig fer neteja a casa i a la tarda vaig quedar amb la Judith a Tavernanuovo perquè els altres ja tenien plans. Vam fer un tom i vam comprar roba per anar a l'aniversari dels 18 que teniem dissabte. Encara que només havia quedat amb la Judith, em vaig trobar amb tothom pel camí, en Pol i l'Elena al tren i a en Frank pel carrer. L'estació de Tavernanuovo no és molt acollidora que diguem, i molt menys a la nit, per això en Frank em va acompanyar fins que va venir el tren. Dimecres, com que tampoc vam tenir escola vam ajudar  una mica al negoci del pare d'en Vittorio i a mig matí vam rebre la Koty a casa, que tornava d'Espanya. A la tarda no vam fer massa, havíem quedat amb la resta però ganduls d'ells, van canviar d'idea al final per culpa del fred infernal que feia al carrer. Dijous tampoc vam fer gaire, sense escola estàvem de meravella, vam ajudar a casa i ens vam quedar a casa tota la tarda protegits de les baixes temperatures que avisaven al telediari. Vam passar la tarda veient la pel·lícula de Paintball, film anglés rodat a Catalunya, amb un argument pobre i una càmara massa moguda. Divendres finalment vam tornar a l'escola, vam fer educació física, i per primer cop des de que som aquí, es podria dir que em van fer fer alguna cosa, si es pot dir cosa a córrer 12 minuts. Ens van fer el test de Couper, que mesura la resistència física d'una persona. A Les Marines si no recordo malament, havíem de córrer més de 19 minuts per aprovar, aquí, al arribar als 12 minuts ens va dir que paressim i ens va posar un 7. No dic que el sistema educatiu italià sigui menys competitiu que l'espanyol, però sense dubtes que en alguns factors el superem claríssimament. A la tarda vaig anar sol a la palestra, ja que tots els espanyols s'han cansat ja de fer exercici. És realment aborrit, fer exercici sense companyia, sembla que la música no és suficient alicient, tot i això trobo de veure la cara divertida i m'entretinc miran la sala del costat. És graciós veure la gent gran fent aeròbic, movent els seus febles músculs al ritme de la música house dels meus auriculars, i de fet a vegades em venen ganes d'unir-me a ells, segur que és més divertit que còrrer en una cinta. Dissabte vam fer escola normal i a mig matí vaig poder comprovar la gelosia del noi napolità, resulta que a classe de psicologia vaig rebre un missatge que deia textualment: "Nacho t'espero fora de l'escola, t'he de pegar, estigues molt atent, et puc fer alguna cosa greu! No pots parlar més amb la meva xicota, sino la propera vegada et mato!"( tot això en italià clar). Al contrari del que fins i tot jo podia pensar, el missatge no va provocar l'efecte desitjat pel que me l'havia enviat, més bé em vaig riure silenciosament i se'l vaig ensenyar a la Koty i a en Vittorio, que van passar olímpicament. Més tard em van enviar un altre que deia: Nacho prepara't que t'he d'omplir de punys, has entés flipat espanyol? et mato", si més no aquest va començar a causar la inquietud que no va provocar el primer, i clar jo, que sempre he sigut propagador de la pau i mai a favor de les baralles, vaig acabar a l'hospital amb 4 punts al llavi, un nas trencat i sang per totes bandes... o això és el que pensava que em passaria. Finalment només havia sigut una broma d'una amiga de la classe, vam riure molt! A la nit vam tenir el nostre primer aniversari dels 18, aquí és una celebració realment important, festejen la majoria d'edat amb una gran festa convidant a tothom. Així doncs ens vam posar les nostres millors gales, els pentinats més moderns i les cares més seductores que teniem i vam apareixer al local. La festa va ser a una pizzeria que havia estat especialment reservada per l'ocasió. M'esperava alguna cosa més animada, només vam estar ballant fins les 2 de la matinada estupides cançons espanyoles com l' "Aserejé" o " Mueve la colita", tot i això va ser una bona forma de passar la nit de dissabte. Diumenge, l'únic dia de la setmana que podem aprofitar per dormir fins tard, no vam sortir, vam descansar tot el dia a casa i vam veure la pel·lícula de Sunshine, una bona pel·lícula d'acció i aventures sobre l'espai i el Sol, més tard vam sopar pizzes, tan bones com sempre! Avui dilluns hem fet escola com sempre, el temps no acompanya gaire, el fred no ens dóna treva i la pluja ens ha donat el bon matí pican a la finestra, hem fet un examen d'anglés amb bastant facilitat, esperem treure bona nota. A la tarda he anat un altre cop al gimnàs i després hem vist el partit del Milan-Napoli on es jugaven el lideratge, no ha sortit tot com tots desitjàvem i el nostre equip ha sigut derrotat pels adinerats del nord.
Aquesta setmana estarà plena de visites i per un petit espai de temps trobarem un oasis d'Espanya aquí a Nàpols. Dijous ve la Fabiana a casa per quedar-se uns dies, dissabte arriben els meus pares i diumenge venen les professores Marta, Sira i Lola. Clarament treurem temps de sota les pedres per estar amb tothom!


Hay un dicho que dice que cuando vienes al sur lloras dos veces, cuando llegas y cuando te vas. Cuando llegamos no lloramos, pero las pasamos canutas, ahora que veo tan cercana la vuelta a España, me doy cuenta que la dicha es bien cierta. La verdad es que aquí se está de maravilla y lo estamos pasando genial. El martes como dije, no tuve escuela por los exámenes de tercero, que se alargaron hasta el viernes, dejándome 4 días sin escuela. No me hizo especial desilusión quedarme una semana sin clase. Por la mañana hice limpieza en casa y por la tarde quedé con Judith en Tavernanuovo porque los demás ya tenían planes. Dimos una vuelta y compramos ropa para ir al cumpleaños de los 18 que teníamos el sábado. Aunque sólo había quedado con Judith, me encontré con todo el mundo por el camino, a Pol y Elena en el tren y Frank por la calle. La estación de Tavernanuovo no es muy acogedora que digamos, y mucho menos por la noche, por eso Frank me acompañó hasta que vino el tren. El miércoles, como tampoco tuvimos escuela ayudamos un poco en el negocio del padre de Vittorio y a media mañana recibimos a Koty en casa, que volvía de España. Por la tarde no hicimos demasiado, habíamos quedado con el resto pero vagos de ellos, cambiaron de idea al final por culpa del frío infernal que hacía en la calle. El jueves tampoco hicimos mucho, sin escuela estábamos de maravilla, ayudamos en casa y nos quedamos en casa toda la tarde protegidos de las bajas temperaturas que avisaban en el telediario. Pasamos la tarde viendo la película de Paintball, filme inglés rodado en Cataluña, con un argumento pobre y una cámara demasiado movida. El viernes finalmente volvimos a la escuela, hicimos educación física, y por primera vez desde que estamos aquí, se podría decir que me hicieron hacer algo, si se puede decir algo a correr 12 minutos. Nos hicieron el test de Couper, que mide la resistencia física de una persona. En Las Marinas si no recuerdo mal, teníamos que correr más de 19 minutos para aprobar, aquí, al llegar a los 12 minutos nos dijo que parásemos y nos puso un 7. No digo que el sistema educativo italiano sea menos competitivo que el español, pero sin dudas que en algunos factores lo superamos clarísimamente. Por la tarde fui solo a la palestra, ya que todos los españoles se han cansado ya de hacer ejercicio. Es realmente aburrido, hacer ejercicio sin compañía, parece que la música no es suficiente aliciente, sin embargo intento ver la cara divertida y me entretengo mirando la sala de al lado. Es gracioso ver a la gente mayor haciendo aeróbic, moviendo sus débiles músculos al ritmo de la música house de mis auriculares, y de hecho a veces me dan ganas de unirme a ellos, seguro que es más divertido que correr en una cinta . El sábado hicimos escuela normal y a media mañana pude comprobar los celos del chico napolitano, resulta que en clase de psicología recibí un mensaje que decía textualmente: "Nacho te espero fuera de la escuela, te he de pegar, estate muy atento, te puedo hacer algo grave! No puedes hablar más con mi novia, sino la próxima vez te mato! "(todo ello en italiano claro). Al contrario de lo que incluso yo podía pensar, el mensaje no provocó el efecto deseado por el que me la había enviado, más bien me reí silenciosamente y se lo enseñé a Koty y a Vittorio, que pasaron olímpicamente. Más tarde me enviaron otro que decía: Nacho prepárate que te voy a llenar de puños, has entendido flipado español? te mato ", al menos éste comenzó a causar la inquietud que no provocó el primero, y claro yo, que siempre he sido propagador de la paz y nunca a favor de las peleas, acabé en el hospital con 4 puntos en el labio, una nariz rota y sangre por todos lados ... o eso es lo que pensaba que me pasaría. Finalmente sólo había sido una broma de una amiga de la clase, nos reímos mucho! Por la noche tuvimos nuestro primer aniversario de los 18, aquí es una celebración realmente importante, festejar la mayoría de edad con una gran fiesta invitando a todos. Así pues nos pusimos nuestras mejores galas, los peinados más modernos y las caras más seductoras que teníamos y aparecimos en el local. La fiesta fue en una pizzería que había sido especialmente reservada para la ocasión. Me la esperaba algo más animada, sólo estuvimos bailando hasta las 2 de la madrugada estúpidas canciones españolas como el "Aserejé" o "Mueve la colita ", sin embargo fue una buena forma de pasar la noche del sábado. El domingo, el único día de la semana que podemos aprovechar para dormir hasta tarde, no salimos, descansamos todo el día en casa y vimos la película de Sunshine, una buena película de acción y aventuras sobre el espacio y el Sol, más tarde cenamos pizzas, tan buenas como siempre! Hoy lunes hemos hecho escuela como siempre, el tiempo no acompaña mucho, el frío no nos da tregua y la lluvia nos ha dado los buenos días picando en la ventana, hemos hecho un examen de inglés con bastante facilidad, esperamos sacar buena nota. Por la tarde he ido de nuevo al gimnasio y después hemos visto el partido del Milan-Napoli donde se jugaban el liderazgo, no ha salido todo como todos deseábamos y nuestro equipo ha sido derrotado por los adinerados del norte. Esta semana estará llena de visitas y por un pequeño espacio de tiempo encontraremos un oasis de España dentro de Nápoles. El jueves viene la Fabiana a casa para quedarse unos días, el sábado llegan mis padres y el domingo vienen las profesoras Marta, Sira y Lola. Claramente sacaremos tiempo de debajo de las piedras para estar con todos!

Naples.

Doncs avui tot normal. Com sempre sense més.
Aquest cap de setmana a sigut molt divertit!
Dissabte: com sempre vaig estar amb el pol i la judith al institut desprem vem anar a casa a menjar i jo mentres feia una mitg diada va vindre el pol a casa a les 4 per ser exactes, hem va despertar i vem estar parlant de tot el temps que fa que estem aqui i de les coses que hem anat passant... amb la broma es va fer les 5:30 i el Pol i Jo vem anar a dutxarnos perquè després teniem una festa de 18 anys.
ens vem vestir, i Vincenzo va pentinar a pol hahahaha el tindrieu que haber vist al Pol pentinat hahahaha doncs a les 8:30 ja habiem acabat i van trucar a casa Nacho,Vittorio i Koty vem baixar tots plegats i vem anar a la festa caminant.
Ja a la festa va estar molt bé encara que els balls els ballen una mica raro :S però m' ho vaig passar d' alloó més bé!!
deixo aqui una foto que sortim el Jo, Pol i Nacho.


   


Diumenge:
Vaig estar a casa tot el dia perqè estava molt cansat del dissabte, vaig dormir fins les 11 i després vaig estar casi tot el dia veien la televisió.
piercing al nas! Aquesta és la meva novetat, fa una setmana mel vaig fer i ara porto un aro de plata que m'ha donat l'Umberto :)
Dissabte per la nit vam anar a la festa de 18 anys de L'Anna pastore, es extrany perquè per ballar posen
cançons espanyoles com la bomba, el aserejé... etc. Va ser extrany pero van ser moments de motivació total!
Avui he fet el meu  primer exàmen, havia estudiat sobre Petrarca pero la Professora m'ha dit que no calia per tant hem llegit un text sobre la societat feudal i hem contestat algunes preguntes. Ha sigut més fàcil del que creia!


Piercing en la nariz! Esta es mi novedad, hace una semana me lo hice y ahora llevo un aro de plata que me ha dado Umberto :)
El sábado noche fuimos a la fiesta de 18 años de Anna pastore, es extraño porque para bailar ponen canciones españolas antiguas como la bomba... etc. Fue raro pero fueron momentos de motivación total!
Hoy he echo mi primer examen, havia estudiado sobre Petrarca pero la Profesora me ha dicho que no hacia falta, por lo que hemos leido un texto sobre el feudalismo y hemos contestado algunas preguntas. Ha sido más fácil de lo que creia!

domingo, 27 de febrero de 2011

M'he fet un pierging al nas !
Fa uns dies vam anar a Nàpols, per comprar roba per un aniversari de 18, i desprès de comprar la roba necessària vam anar a fer-me el pírcing, l'Elena hem va aguantar la mà per si em feia mal i al ferme'l hem va caure una llàgrima.

Ahir va ser l'aniversari del que he parlat abans , va ser molt entretingut , vam estar ballant cançons que s'escoltaven fa molt de temps a Espanya. La festa va finalitzar a les 12:30 més o menys i desprès vam anar directes a casa i a dormir.



 Me he hecho un piercing en la nariz!
Hace unos días fuimos a Nápoles para comprar ropa para un cumpleaños de 18, y después de comprar la ropa necesaria fuimos a hacerme el piercing, Elena me aguantó la mano por si me hacía daño y al hacérmelo se me cayó una lágrima.
Ayer fue el cumpleaños del que he hablado antes , fue muy entretenido, estuvimos bailando canciones que se escuchaban hace mucho tiempo en España. La fiesta acabó a las 12:30 más o menos y después fuimos directos a casa y a dormir.

miércoles, 23 de febrero de 2011

Un altre cop actualizant

Demà només dues hores de classe! i son educació física... hehehe!.
Doncs avui em anat al institut normal i em fet un exàmen de anglés molt difícil perquè es anglés aplicat al turisme, i si jo de per si no soc bó imagineu-vos en el turistic un desastre però dintre del que cap m' ha anat força bé!. Per lo demés va tot fantàsticament, les altres asignatures son d'un nivell normal, excepte dret que és una mica mes difícil perquè es una assignatura nova per nosaltres, Però tot i aixívaig força bé al institut, pensar que nomes falten 46 dies per tornar a espanya, es com que el temps a pasat volant...
i sembla ahir quan ens despediem dels nostres pares al aeroport. M ho estic pasant molt bé si fos per mi em quedaria un temps més! es fantàstic aixó recumano a tothom que ho faci un cop a la vida es una experiència innolvidable i molt enriquidora!!



Mañana nada más dos horas de clase! y son de educación física... hehehe!.
Hoy emos ido al instituto normal y emos echo un examen de inglés muy difícil porque es inglés aplicado al turismo, si yo ya soy malo imaginaros en el turistico, un desastre pero dentro de lo que cabe, me ha ido bastante bien!. Por lo demás todo va fantásticamente, las otras asignaturas son de un nivel normal, escepto derecho que es un poco más difícil porque es una asignatura nueva para nosotros, Pero aún así todo va bastante bien en el instituto, y pensar que solo faltan 46 dias para volver a españa, es como que el tiempo ha pasado volando....
Y parece aller cuando nos despedíamos de nuestros padres en el aeropuerto. Me lo estoy pasando muy bien si fuese por mi me quedaria un tiempo más! es fantástico esto se lo recomiendo a todo el mundo que lo haga una vez en la vida porque es una experiència inolvidable y muy enriquecedora!!

martes, 22 de febrero de 2011

Avuí he anat a Napoli ciutat amb l'Elena i el Simone, a comprar roba per el disabte, ja que tením una festa de 18 anys. Hem estat donant una volta per Napoli, hem manjat a una pastiseria, i desprès hem estat comprant. Demà tením un exàmen d'anglès, és el típic reading, no hem d'estudiar ja que la profesora ha dit que no és necesari. Avuí també hem fet el curs d'italià, habíam d'estudiar els verbs compostos, alguns són una mica difícils, però mica a mica s'aprenan. Mica mica això es va acabant, i ens costa més acceptar-ho, serà molt i molt difícil deixar tota la gent que hem conegut aquí. Aquesta és la part dolenta dels intercanvis, desprès és molt difiícil dir adéu.





Hoy hemos ido a Napoli ciudad con Elena y Simone, a comprar ropa para el sabado, ya que tenemos una fiesta de 18 años. Hemos estado dando una vuelta por Napoli, hemos comido en una pasteleria, y después hemos estado comprando. mañana tenemos un exámen de inglés, es el típico reading, no tenemos que estudiar ya que la profesora ha dicho que no es necesario. Hoy tambien hemos hecho el curso de italiano, teníamos que estudiar los verbos compuestos, algunos son un poco difíciles, pero poco a poco se aprenden. Poco a poco esto va acabando, y nos cuesta más aceptarlo, será muy muy difícil dejar toda la gente que hemos conocido aquí. Esta es la parte mala de los intercambios, después es muy difícil decir adiós.

lunes, 21 de febrero de 2011

Tears in heaven

El títol d'aquesta publicació va dedicat a un gran de la música, el Sr. Eric Clapton, tot té la seva història. Dimarts a la nit, de camí al Trastevere vam trobar un cantant urbá que tocava la guitarra elèctrica, claríssimament vam correr cap a ell i ens vam aturar hipnotitzats davant seu. Després de deixar-li unes quantes monedes i haver escoltat part del seu repertori, amb ganes de cantar li vaig preguntar si ens podia tocar alguna cançó extremadament famosa, i responent que no li agradava Aerosmith ens va tocar aquest preciós clàssic. Com cadells ensinistrats vam intentar cantar la cançó, i la escena va ser emotiva: tots cantant al voltant del músic, en mig d'un pont que travessa el Tevere, amb les aigües del riu de fons, de veritat que ens va treure un somriure a tots, incloent al guitarrista. Des d'aleshores aquesta és la nostra cançó de Roma, la que ens rotornarà a la ciutat i ens farà viure de nou tots aquells meravellosos records.

Divendres no vaig tenir classe perquè el professor d'educació física va faltar, amb la qual cosa vam tenir tot el dia lliure. A mig matí vam acompanyar a la Koty a l'aeroport de Nàpols, no estàvem molt segurs de que sabés arribar a la porta d'embarcament ella sola, però finalment ho va aconseguir jaja. Vam tornar de l'aeroport per les caòtiques autopistes de Nàpols i vam arribar a casa de seguida. Vam menjar aviat perqué en Vittorio tenia un entrenament de paintball perqué diumenge jugaven una competició. Poc després de que ell s'anés, jo vaig anar al gimnàs, però vaig haver d'anar tot sol, ja que cap dels espanyols volia o podia venir-hi. Dissabte pel dematí vam haver d'anar a escola, com és normal aquí, odio haver de matinar aquest dia perqué això fa que només ens quedi diumenge per dormir fins tard. Va ser el primer dia d'escola que anava a escola sense la Koty, això em feia sentir una mica insegur i tímid, però la classe magnífica que ens ha tocat em va fer retornar tota la confiança i vaig passar un dia grandiós amb tots ells, de veritat que els nois i noies de la classe són formidables amb nosaltres. A la tarda vam quedar tots menys en Frank i ens vam reunir a l'estació de Pomigliano d'on no ens vam decidir a moure en tota la tarda, i vam fer un munt de bestieses.  Diumenge pel dematí en Vittorio va marxar aviat a Volla perqué tenia la competició de paintball, jo vaig anar amb la família més tard a mig matí. Ens vam trobar la Judith i jo allà, i quan ens vam anar a menjar a casa, el pare d'en Vittorio va oferir amablement a la Judith de venir a menjar a casa, ella agraïdament va acceptar. Vam menjar uns spaghetti fets per la nona increíblement bons, portavan bexamel, pèssols i carn, que bó, no sé si es pot dir però per mi l'adjectiu adequat és que eren orgàsmics. Més tard vam tornar al torneig a veure si veiem alguna partida dels nostres amics, però malauradament ja els havien eliminat. Es van anar tots i en Vittorio i jo ens vam quedar amb l'Alberto, un company de classe, a veure la final de la competició, al final van repartir pastís per tothom i van posar música, va ser divertit. Avui dilluns ha estat un dia normal, encara que molt afortunat per mí. El curs de tercer està fent uns exàmens i no sé perqué però necessita la nostra aula, amb lo qual ni dilluns ni dimarts tinc escola. Així que avui a la tarda he quedat amb la Núria i l'Elena i hem fet un tom, xerrant de les nostres coses.

Queda poc per acabar febrer, espero que l'intercanvi no passi tan ràpid com fins ara, que s'allargui.


El título de esta publicación va dedicado a un grande de la música, el Sr.. Eric Clapton, todo tiene su historia. El martes por la noche, de camino al Trastevere encontramos un cantante urbano que tocaba la guitarra eléctrica, clarísimamente corrimos hacia él y nos detuvimos hipnotizados ante él. Después de dejar unas cuantas monedas y haber escuchado parte de su repertorio, con ganas de cantar le pregunté si nos podía tocar alguna canción extremadamente famosa, y respondiendo que no le gustaba Aerosmith nos tocó este precioso clásico. Como cachorros adiestrados intentamos cantar la canción, y la escena fue emotiva: todos cantando alrededor del músico, en medio de un puente que atraviesa el Tevere, con las aguas del río de fondo, de verdad que nos sacó una sonrisa a todos, incluyendo al guitarrista. Desde entonces esta es nuestra canción de Roma, la que nos rotornarà a la ciudad y nos hará vivir de nuevo todos aquellos maravillosos recuerdos.
El viernes no tuve clase porque el profesor de educación física faltó, con lo que tuvimos todo el día libre. A media mañana acompañamos a Koty al aeropuerto de Nápoles, no estábamos muy seguros de que supiera llegar a la puerta de embarque ella sola, pero finalmente lo consiguió jaja. Volvimos del aeropuerto por las caóticas autopistas de Nápoles y llegamos a casa enseguida. Comimos pronto porque Vittorio tenía un entrenamiento de paintball porque el domingo jugaban una competición. Poco después de que él se fuera, yo fui al gimnasio, pero tuve que ir solo, ya que ninguno de los españoles quería o podía venir. El sábado por la mañana tuvimos que ir a la escuela, como es normal aquí, odio tener que madrugar ese día porque eso hace que sólo nos quede el domingo para dormir hasta tarde. Fue el primer día que iba a la escuela sin Koty, eso me hacía sentir un poco inseguro y tímido, pero la clase magnífica que nos ha tocado me hizo devolver toda la confianza y pasé un día grandioso con todos ellos , de verdad que los chicos y chicas de la clase son formidables con nosotros. Por la tarde quedamos todos menos Frank y nos reunimos en la estación de Pomigliano de donde no nos decidimos mover en toda la tarde, e hicimos un montón de tonterías. El domingo por la mañana Vittorio se fue pronto a Volla porque tenía la competición de paintball, yo fui con la familia más tarde a media mañana. Nos encontramos Judith y yo allí, y cuando nos fuimos a comer a casa, el padre de Vittorio ofreció amablemente a Judith de venir a comer a casa, ella agradecidamente aceptó. Comimos unos spaghetti hechos por la nona increíblemente buenos, llevaban bechamel, guisantes y carne, que bueno, no sé si se puede decir pero para mí el adjetivo adecuado es que eran orgásmicos. Más tarde volvimos al torneo a ver si veíamos alguna partida de nuestros amigos, pero desgraciadamente ya los habían eliminado. Se fueron todos y Vittorio y yo nos quedamos con Alberto, un compañero de clase, a ver la final de la competición, al final repartieron pastel para todos y pusieron música, fue divertido. Hoy lunes ha sido un día normal, aunque muy afortunado para mí. El curso de tercero está haciendo unos exámenes y no sé porque pero necesita nuestra aula, con lo cual ni el lunes ni el martes tengo escuela. Así que hoy por la tarde he quedado con Nuria y Elena y hemos dado una vuelta, charlando de nuestras cosas.
Queda poco para acabar febrero, espero que el intercambio no pase tan rápido como hasta ahora, que se alargue.

Un dia més

Avui un dia com tots els altres, per destacar em entrat a les 11:10 per lo demes tot va com sempre ara estic estressadísim de deures i estudiar per examens...:( .
per lo demés tot va bé dema anire a correr a les 5 del damati, una hora a corre i una bona dutxa i després al institut, a fer italia dues hores i després un altre cop a classe normal.
Estic fantàsticament aqui a Italia, pero trobo molt a faltarr tot, encara que aqui e fet molts bons amics :) estic content d'estar aqui gaudint d'aquets tres messos!!
per lo demes tot va molt be encara que vull fer RUGBY!

Hoy un dia como todos los demas, por destacar emos entrado a las 11:10 , por lo demas todo va como siempre, ahora estoy estresadísimo con deberes y examenes....:(
Por lo demás todo va bien, mañana ire ha correr a las 5 de la mañana, una hora de correr y una buena ducha y luego al instituto, ha hacer italiano dos hores y luego horario normal de clase.
Estoi fantàsticamente aqui en Italia, pero echo mucho de menos todo, aun que aqui haya echo muy buenos amigos:) estoy conento de estar aqui estos tres meses!!
Por lo demás todo va bien aun que quiero hacer RUGBY!
Bon dia! ( un altre cop teclat italià, perdoneu-me les faltes d'accents, exclamacions i "enye" en Castellà)
Avui hem sortit de l'escola a les deu i ens hem trobat amb el Pol, la Judith, el Frank , la Carmen i L'Anna que entràven a les 11 aixi que hem nat a fer un cafè i hem estat parlant.
Ara soc amb la Nuria a Casa de la Maria Sorbo, em quedaré a dinar i mentrestant anem  fent deures, que ens en han posat un munt! Dilluns teniam un exàmen de literatura Italiana i, sincerament, em fa molta por...


Buenos dias! ( otra vez en un teclado Italiano, perdonadme las faltas de tildes, exlamaciones y "enye" )
Hoy hemos salido del colegio a las 10 y nos hemos encontrado con Pol, Judith, Frank ,Carmen y Anna que entraban a las 11 asi que hemos ido a hacer un café y  estar hablando.
Ahora estoy con Nuria en casa de Maria Sorbo, me quedaré a comer y mientrastanto hacemos deberes,  que nos han puesto muchos! EL lunes tenemos un examen de literatura Italiana i sinceramente, me da mucho miedo...

domingo, 20 de febrero de 2011

Hola, és diumenge, i perfí ja no tenim cole, un dia de descans. Ahir vam estar donant una volta per Pomigliano i desprès vam estar el Frank, la Judith, l'Enzo i jo a casa d'una amiga. Ara el Frank i jo estem dinant junts a casa seva, no sabem el que farem per la tarda. Em menjat un entrepa molt gran de pernil i provola. No tenim gens de gana i ara estem al sofa, una mica cansats. Aquesta nit juga el Barça i el veurem, encara que també juga el Napoli, així que l'he de veura per internet. Mica mica vaig veien com és més fàcil parlar l'italià, ens estem adaptant a la perfecció, em fet amics, ja ens trobem com a casa, és una llastima que això s'acabi d'aquí poc, serà una mica difícil dir adéu a tothom.  Al cole anem bastant bé, ara ja ens donant més treballs per a fer. La setmana que ve tením dos exàmens, un de Matemàtiques i l'altre de Geografía. Estem ja preparant-nos per estudiar en italià, ja que és una mica difícil.



Hola, es domingo, y porfín ya no tenemos cole, un dia de descanso. Ayer estuvímos dando una vuelta por Pomigliano y después estuvímos el Frank, la Judith, el Enzo y yo en casa de una amiga. Ahora el Frank  y yo estamos comiendo juntos en su casa, no sabemos lo que haremos por la tarde. Hemos comido un bocadillo muy grande de jamón y provola. No tenemos nada de hambre y ahora estamos en el sofa, un poco cansados. Esta noche juega el Barça y lo veremos, aunque tambien juega el Napoli, así que lo tenngo que ver por internet. Poco a poco voy viendo como es más fácil hablar italianom nos estamos adaptando a la perfección, hemos hecho amigos, ya nos encontramos como en casa, es una lastima que esto se acabe de aquí poco, será un poco difiícil decir adiós a todos. En el colegio vamos bastante bien, ahora ya nos han dado más trabajos para hacer. La semana que viene tenemos dos exámenes, uno de Matemáticas y el otro de geografía. Estamos ya prepetandonos para estudiar en Italiano, ya que es un poco difícil.

viernes, 18 de febrero de 2011

Una preciosa ciutat...

Hola a tots! 
La Fontana di Trevi
Com ja sabeu, el dimecres vam tornar de Roma. No explicaré el que vam fer, perquè el Nacho ja ho ha fet i molt bé. Tot m'ha agradat moltíssim, la veritat és que no sabria dir què és el que m'ha agradat més. Potser la Fontana di Trevi, o el Panteó d'Agrippa, el Colosseu, el Vaticà... És la primera vegada que vaig a Roma, i tot m'ha impressionat molt. Ja havia vist les fotografies, però és impactant veure-les en persona. Em meravella pensar que fa moltíssims anys alguna persona important va tocar el monument que estic tocant jo ara, o, simplement, pensar que aquella estatua estava al mateix lloc però a una Roma diferent de la que jo veig.
En definitiva, m'ha agradat moltíssim i espero tornar-hi dintre d'uns anys (he llençat una moneda a la Fontana di Trevi per si de cas!) amb més tranquilitat, una setmana sencera o més.
Ahir vaig tenir migranya tot el dia (diria que a causa de la pluja, el dimecres no va parar de ploure!), així que avui no he anat a l'escola. La Maria Sorbo tampoc es troba gaire bé, i tampoc les seves filles, espero no contagiar-me!
Molts records a tots i fins una altra!


El Panteó d'Agrippa


¡Hola a todos!
Como ya sabéis, el miércoles volvimos de Roma. No explicaré lo que hicimos, porque Nacho ya lo ha hecho y muy bien. Todo me ha gustado muchísimo, la verdad es que no sabría decir qué es lo que más me ha gustado. Quizá la Fontana di Trevi, o el Panteón de Agrippa, el Coloseo, el Vaticano... Es la primera vez que voy a Roma, y todo me ha impresionado muchísimo. Ya había visto las fotografías, pero es impactante verlo en persona. Me maravilla pensar que hace muchísimos años, alguien importante tocó el monumento que estoy tocando yo ahora, o simplemente, pensar que esa estatua estaba en el mismo sitio pero en una Roma diferente a la que yo veo.
El Coloseo
En definitiva, me ha gustado muchísimo y espero volver dentro de unos años (¡he tirado una moneda en la Fontana di Trevi por si acaso!) con más tranquilidad, una semana entera o más. 
Ayer tuve migraña todo el día (diría que por la lluvia, ¡el miércoles no paró de llover!), así que hoy no he ido al colegio. Maria Sorbo tampoco se encuentra demasiado bien, y tampoco sus hijas..., ¡espero no contagiarme!

¡Muchos recuerdos a todos y hasta otra!

perdoneu el retard!

ja hem tornat de Roma! Maravellosa la ciutat eterna.... Les jornades van ser una mica cansades però, igualment ens ho vam passar genial amb la gent que vam conèixer i l`hotel on ens allotjàvem no es veu tots els dies... jajaja.
Només aribar vam dinar tots junts ( els 80 alumnes!), després varem anar en grups a fer presentacions i activitats de coneixènca, tot això seguit d'uba ruta per Roma. Al dai següent vam estar de reunions i dimecres vam anar a fer un tomb per la ciutat pero plovia...





¡ya hemos vuelto de Roma! Maravillosa la ciudad eterna... Las jornadas fueron un poco cansadas por eso, igualmente nos los pasamos genial con la gente que conocimos allí y el hotel no se ve cada dia...jajaja.
Solo llegar comimos todos juntos ( los 80 alumnos!) después nos dividimos en grupos para hacer actividades de conocernos, todo esto seguido de una ruta por Roma. Al dia siguiente estuvimos de reuniones y el mièrcoles fuimos por la ciudad pero llovia...

Tornada de Roma!

Roma a estat genial! per mi és la ciutat més bonica que e vist fins ara, a sigut una mica cansat per les reunions i les llargues xarrades pero a estat molt bé, vem visitar lo més important com el panteó,el coliseu,la fontana di trebi, el vaticà, etc... m'ho vaig passar molt bé amb tots i vem conèixer a uns gallecs, a dos catalanes, a unes madrilenyes, a unes suèques, i a franceses.

després d'aquells tres dies a Roma vaig acabar esgotat i tal com vaig arribar a casa vaig sopar i men vaig anar al llit a dormir.. va ser tres dies esgotadors i plens de experiències molt bones, i sobretot moltes rialles, molt bon rollo.
i avui doncs a tornar a la rutina de sempre a estudiar i a fer els deures, després d'aquets tres dies costa pero bueno sempre ens em d'esforçar per fer-ho el millor que poguem!



Roma ha estado genial! Para mi es la ciudad más bonita que e visto asta ahora, han sido un poco cansado por las reuniones y las charlas tan largas pero ha estado muy bien, fuimos ha visitar lo más importante como el Panteón, el Coliseo,La fontana di Trebi, el vaticano etc... Me lo pase muy bien,con todos conocimos a unos gallegos, dos catalanas,a unas madrileñas, unas suecas y a las francesas.
después de estos tres dias en Roma acabe muy cansado y tal i como llegué a casa comí y me fui a la cama a dormir... fueron tres dias agotadores i llenos de experiéncias muy buenas, y sobretodo muchas risas i muy buen rollo.

Y hoy toca volver a la rutina de siempre ha estudiar y ha hacer los deberes, después de estos tres dias cuesta pero bueno siempre nos emos de esforzar.!

jueves, 17 de febrero de 2011

Reunió Comenius

Efectivament, com haviem previst, la sortida a Roma ha sigut un gran éxit, i hem quedat meravellats, de fet encara no puc creure que haguem tornat. La ciutat estava exactament igual a com la recordava, ha sigut com fer un tom pels meus records i a més hem fet amics d'arreu del món.

Dilluns vam haver de llevar-nos ben aviat, a les 6 del matí. Ens vam preparar i ens vam exposar al fred del carrer per anar fins al cotxe. Vam anar a buscar a la professora Sorbo i a la Núria i vam dirigir-nos cap a l'estació de Pomigliano. Per anar a Nàpols vam tenir uns quants imprevistos, vam perdre un tren, el segón tren no va parar a l'estació on esperaven en Pol, en Frank i la Judith, i vam estar a punt de perdre el tren a Roma, però finalment tot va anar perfectament. El viatge en tren se'ns va fer curt, a les 10 vam arribar a l'estació Termini i vam allotjar-nos en el que seria el nostre hotel per dos dies. Ens vam acomodar una mica a l'habitació i vam endressar la roba de la maleta. Una mica més tard vam quedar tots a la sala d'estar i vam admirar una mica tot el luxe que ens envoltava, era preciós tot ple de miralls, tauletes i cadires, un piano... tot en un ambient entre retro i vintage. Abans de començar la primera reunió Comenius ja vam conèixer uns quants dels que es farien els nostres amics: gallecs, italians... Vam fer la primera reunió i ens van explicar en que consistiria el que faríem aquests dies, després ens van separar en grups per idiomes i ens van posar a la Núria, l'Elena, en Pol i a mi junts al grup d'anglès. Vam fer unes quantes activitats amb altres estudiants i vam anar a fer un tom per la ciutat. Vam visitar l'Altar de la pàtria i el Coliseu, dos dels monuments més importants de la capital italiana. Els dos eren preciosos i amb la llum crepuscular violeta i tronja era un tot un espectacle. Fent notar la nostra nacionalitat, vam fer tard perqué ens vam quedar enrere del grup i vam arribar tard a sopar, però no va ser cap problema. Vam sopar en un restaurant molt bonic i acollidor, decorat al clar estil italià, pareds de maons amb quadres per tot arreu i ampolles de vi a tots els estants. Com que el restaurant era al costat de la Fontana di Trevi, vam demanar a la professora si ens deixava anar, i amb el seu permís ens vam dirigir cap allà sense perdre temps. El Pol va tapar els ulls a la Judith i jo se'ls vaix tapar a la Koty, i just quan estàvem de cara a la font se'ls vam destapar, van quedar bocabadades i van estar a punt de plorar, diria que unes llagrimes si que van apareixer als seus ulls, i no és per menys, és tota una obra d'escultura i arquitectura increible. Veure com regalima l'aigua entre els músculs dels caballs que sorgeixen del líquid, i admirar la grandesa del poderós déu de les aigües Poseidó, és una cosa imperdonable de no veure almenys un cop a la vida. Aquest dia va acabar genial amb tota una sesió d'acudits a la nostra habitació amb uns nous amics que vam fer de Galícia. Dimarts pel dematí vam haver de matinar un altre cop ja que teníem una nova classe en grup a les 9, ens vam aixecar i vam esmorçar self-service. Vam poder apreciar que agafar prestat menjar del self-service i emportar-se'l per després era la cosa més normal del món per tots els espanyols de la sala. Aixì que tots vam agafar entrepans i dolços i els vam agafar a la motxilla. Durant les classes de dimarts vam acabar de fer més amics de Barcelona, d'Estonia... i obviament vam intercanviar paraulotes en idiomes estrangers. Dimarts a la tarda va tornar tothom a les seves respectives ciutats i vam haver d'acomiadar-nos dels nostres nous amics, en canvi nosaltres haviem propossat a la Maria de quedar-nos un dia més a Roma per poder-la conèixer bé, i ella amablement va acceptar. Vam canviar d'hotel i vam anar a un que s'ajustava més al nostre pressupost, encara que molt més acollidor que l'anterior, el nou es trobava a 30 metres de la Fontana di Trevi, i era meravellos sortir de l'hotel i veure-la. Després d'instal·lar-nos, ens vam fer unes fotos a la font i vam anar a veure el Panteó d'Agripa, vam quedar al·lucinats. Seguidament vam accelerar el pas per arribar a Piazza Nabonna on ens esperava un amic de la Maria. Ens va guiar una mica pel Trastevere, el barri que hi ha rere el riu Tevere i vam anar a sopar a un restaurant on vam menjar plats típics romans com: cacio e pepe o el pollastre a la romana. Tot deliciós. Vam tornar a l'hotel i vam descansar de la dura jornada que havíem tingut. Dimecres va fer un dia fastigós, el tímid sol no es volia fer veure entre uns lletjos núbols que no paraven d'escopir-nos aigua. Disposats a aprofitar del tot el nostre últim dia a Roma, vam agafar els nostres paraigües i vam dirigir-nos al Hard Rock Café, per qui no ho sàpiga és ja tradició nostra anar a tots els Hard Rock d'on anem de viatge. Un cop mirat i ven mirat el local i d'haver fet servir la targeta de crèdit fins que sortís fum, ens vam dirigir a Piazza Spagna, una meravella fins i tot amb aquelles cortines d'aigua, la font central en forma de vaixell amb les escales al darrere que et porten a l'esglèsia i per l'altre costat Via Condoti era increible. Ens vam fer una passejada pel carrer més car de la ciutat i vam fer-nos fotos amb els cartells de les botigues que més glamour malbarataven, semblava patètic que la gent estigués sotmessa a pagar aquelles quantitats desorbitants de diners per un tros de tela. Com que el temps no ajudava gaire i cada cop anavem més xops vam fer una ràpida ullada a la Piazza del Popolo i ens vam anar a menjar. Amb la pantxa ben tipa vam visitar el Castello di San Angelo i després de fer-nos les fotos correspondents vam dirigir-nos a travessar la frontera del país sense ensenyar passaport ni DNI. Vam trapitjar terres santes amb una mica de rencor cap a la idologia que la govrnava, però inevitablement tots vam caure sotmessos a la meravella de l'arquitecura de la que estava feta la Piazza di San Pietro, la mateixa on havia parlat aquell mateix matí el Papa, que ara que ho penso s'hauria de dir Papa del Vaticà, i no de Roma. Deixant enrere ideologies i discussions, vam fer-nos fotografies i vam marxar ràpidament cap a l'hotel a recollir l'equipatge i marxar a l'estació per agafar el tren de tornada. Avui dijous hem anat d'excursió a Cuma amb les classes de primer, hem visitat una antiga colònia grega i un museu d'antics llaciments grecs, les vistes eren intimidantment boniques.

L'excursió a Roma ha sigut inolvidable i perqué no, també llegendaria, sento haver-me allargat tant però sincerament, la ciutat s'ho mereix. Dema marxa la Koty de visita a Espanya, es notarà la casa una mica més buida. Marxo a dormir que necessito descansar seriosament.


Efectivamente, como habíamos previsto, la salida a Roma ha sido un gran éxito, y hemos quedado maravillados, de hecho aún no puedo creer que hayamos vuelto. La ciudad estaba exactamente igual a como la recordaba, ha sido como dar una vuelta por mis recuerdos y además hemos hecho amigos de todo el mundo.
El l
unes tuvimos que levantarnos pronto, a las 6 de la mañana. Nos preparamos y nos expusimos al frío de la calle para ir hasta el coche. Fuimos a buscar a la profesora Sorbo y a Núria y nos dirigimos hacia la estación de Pomigliano. Para ir a Nápoles tuvimos varios imprevistos, perdimos un tren, el segundo tren no paró en la estación donde esperaban Pol, Frank y Judith, y estuvimos a punto de perder el tren a Roma, pero finalmente todo fue perfectamente. El viaje en tren se nos hizo corto, a las 10 llegamos a la estación Termini y nos alojamos en lo que sería nuestro hotel por dos días. Nos acomodamos un poco en la habitación y ordenamos la ropa de la maleta. Un poco más tarde quedamos todos en la sala de estar y admiramos todo el lujo que nos rodeaba, era precioso lleno de espejos, mesitas y sillas, un piano ... todo en un ambiente entre retro y vintage. Antes de comenzar la primera reunión Comenius ya conocimos algunos de los que se harían nuestros amigos: gallegos, italianos ... Hicimos la primera reunión y nos explicaron en que consistiría lo que haríamos estos días, después nos separaron en grupos por idiomas y nos pusieron a Núria, Elena, Pol y a mí juntos en el grupo de inglés. Hicimos unas cuantas actividades con otros estudiantes y fuimos a dar una vuelta por la ciudad. Visitamos el Altar de la Patria y el Coliseo, dos de los monumentos más importantes de la capital italiana. Los dos eran preciosos y con la luz crepuscular violeta y naranja era todo un espectáculo. Haciendo notar nuestra nacionalidad, hicimos tarde porque nos quedamos atrás en el grupo y llegamos tarde a cenar, pero no fue ningún problema. Cenamos en un restaurante muy bonito y acogedor, decorado al claro estilo italiano, paredes de ladrillos con cuadros por todas partes y botellas de vino en todos los estantes. Como el restaurante estaba junto a la Fontana di Trevi, pedimos a la profesora si nos dejaba ir, y con su permiso nos dirigimos hacia allí sin perder tiempo. El Pol tapó los ojos a Judith y yo a Koty, y justo cuando estábamos de cara a la fuente se los destapamos, quedaron boquiabiertas y estuvieron a punto de llorar, diría que unas lágrimas si que aparecieron en sus ojos, y no es para menos, es toda una obra de escultura y arquitectura increíble. Ver como chorrea el agua entre los músculos de los caballos que surgen del líquido, y admirar la grandeza del poderoso dios de las aguas Poseidón, es algo imperdonable de no ver al menos una vez en la vida. Ese día terminó genial con toda una sesión de chistes en nuestra habitación con unos nuevos amigos que hicimos de Galicia. El martes por la mañana tuvimos que madrugar de nuevo ya que teníamos una nueva clase en grupo a las 9, nos levantamos y desayunamos self-service. Pudimos apreciar que tomar prestada comida del self-service y llevárselo para luego era lo más normal del mundo por todos los españoles de la sala. Así que, todos tomamos bocadillos y dulces y los metimos en la mochila. Durante las clases del martes acabamos de hacer más amigos de Barcelona, de Estonia ... y obviamente intercambiamos palabrotas en idiomas extranjeros. El martes por la tarde volvieron todos a sus respectivas ciudades y tuvimos que despedirnos de nuestros nuevos amigos, en cambio nosotros habíamos propuesto a María de quedarnos un día más en Roma para poder conocerla bien, y ella amablemente aceptó. Cambiamos de hotel y fuimos a uno que se ajustaba más a nuestro presupuesto, aunque mucho más acogedor que el anterior, el nuevo se encontraba a 30 metros de la Fontana di Trevi, y era maravilloso salir del hotel y verla. Después de instalarnos, nos hicimos unas fotos en la fuente y fuimos a ver el Panteón de Agripa, quedamos alucinados. Seguidamente aceleramos el paso para llegar a Piazza Nabonna donde nos esperaba un amigo de María. Nos guió un poco por el Trastevere, el barrio que hay detrás del río Tevere y fuimos a cenar a un restaurante donde comeimos platos típicos romanos como: cacio e pepe o el pollo a la romana. Todo delicioso. Volvimos al hotel y descansamos de la dura jornada que habíamos tenido. El miércoles hizo un día asqueroso, el tímido sol no se quería hacer ver entre las feas nubes que no paraban de escupirnos agua. Dispuestos a aprovechar del todo nuestro último día en Roma, cogimos nuestros paraguas y nos dirigirnos al Hard Rock Café, para quien no lo sepa es ya tradición nuestra ir a todos los Hard Rock de donde vamos de viaje. Una vez mirado y bién mirado el local y de haber usado la tarjeta de crédito hasta que saliera humo, nos dirigimos a Piazza Spagna, una maravilla incluso con aquellas cortinas de agua, la fuente central en forma de barco con las escaleras detrás que te llevan a la iglesia y por el otro lado Vía Condoti era increíble. Nos dimos un paseo por la calle más cara de la ciudad y nos hicimos fotos con los carteles de las tiendas que más glamour despilfarraban, parecía patético que la gente estuviera sometida a pagar aquellas cantidades exorbitantes de dinero por un trozo de tela. Como el tiempo no ayudaba mucho y cada vez íbamos más empapados hicimos una rápida ojeada a la Piazza del Popolo y nos fuimos a comer. Con la barriga llena visitamos el Castello di San Angelo y después de hacernos las fotos correspondientes nos dirigimos a cruzar la frontera del país sin enseñar pasaporte ni DNI. Pisamos tierras santas con un poco de rencor hacia la idologia que la govierna, pero inevitablemente todos caímos sometidos a la maravilla de la arquitecura de la que estaba hecha la Piazza di San Pietro, la misma donde había hablado esa misma mañana el Papa, que ahora que lo pienso debería llamarse Papa del Vaticano, y no de Roma. Dejando atrás ideologías y discusiones, nos hicimos fotos y nos fuimos rápidamente hacia el hotel a recoger el equipaje y nos marchamos a la estación para coger el tren de vuelta. Hoy jueves hemos ido de excursión a Cuma con las clases de primero, hemos visitado una antigua colonia griega y un museo de antiguos llaciments griegos, las vistas eran intimidantement bonitas. La excursión a Roma ha sido inolvidable y porque no, también legendaria, siento haberme alargado tanto pero sinceramente, la ciudad se lo merece. Mañana se va la Koty de visita a España, se notará la casa un poco más vacía. Me voy a dormir que necesito descansar seriamente.
Ahir vam tornar de Roma, van ser tres dies de caminar molt, vam visitar molts llocs importants de Roma. També vam fer moltes hores de reunió, cosa que no ens va agradar molt, ja que ens feia una mica de mandra.Vam arrivar ahir per la nit a l'estació de Napoli Piazza Garibaldi i vam agafar el tren fins a casa de l'Enzo. Allà vam veura el partit del Barça, va ser una merda ja que va perdre 2-1 contra l'Arsenal.  Avui em estat a Cuma, una ciutat antiga Grega de la costa, era molt bonica. Desprès em sortit a fer una volta i més tard em anat a casa de l'Enzo a fer un treball per demà. Ara tornare a casa, i anire a dormir per que estic molt cansat. El divendres que ve tením un exàmen de geografía, és el primer exàmen que fem i és sobre Espanya.





Ayer volvímos de Roma, fueron tres dias de caminar mucho, visitamos muchos sitios importantes de Roma. Tambien hicímos de reunion, coa que no nos gustó mucho, ya que nos daba un poco de palo. Llegamos ayer por la noche a la estación de Napoli Piazza Garibaldi y cogímos el tren hasta casa del Enzo. Allí vímos el partido del Barça, fue una mierda ya que perdió 2-1 contra el Arsenal. Hoy hemos estado en Cuma, una ciudad antiga Griega de la costa, era muy bonita. Después hemos salído a dar una vuelta  y más tarde hemos ido a casa del Enzo a hacer un trabajo para mañana. Ahora volveré a casa, y iré a dormir porque estoy muy cansado. El viernes que viene tenemos un examen de geografía, es el primer examen que hacemos y es sobre España.

BELLISSIMA ROMA

ROMA !!!

La ciutat més impactant que he vist , a cada carrer hi han 100 monuments .
Han sigut 3 dies de reunions i caminades , però la veritat és que a valgut la pena, Roma és magnifica.
El primer dia vam fer reunió i ens van portar a veure el Coliseu i els monuments que hi han als voltants , el segon dia vam estar de reunió en reunió i després a la tarde vam haver de canviar d'hotel.
El segon hotel estava just al costat de la Fontana di Trevi , la Fontana quan la vaig veure hem va vindre un impacte d'emocions que mai havia sentit, no tinc paraules per descriure-la.
I només en arribar a Nàpols ens ha tocat anar d'excursió
.

ROMA !!!
La ciudad más impactante que  he visto, en cada caye hay 100 monumentos .
Han sido 3 dias de reuniones i caminadas, pero la verdad es que a valido la pena, Roma es magnifica.
El primer dia estubimos de reunión i nos llebaron al Colisea y a los monumentos cercanos, el seguno dia estubimos de reuniones i después a la tarde nos cambiamos de hotel.
El segundo hotel estaba justo al lado de la Fontana di Trevi, la Fontana cuando la vi me vino un impacto de emociones que nunca habia sentido, no tengo palabras para describirla.
Y solo al llegar a Napoles nos ha tocado ir de excursión.

domingo, 13 de febrero de 2011

ROMA!


Sé que ho estem posant tots i pot sonar molt repetitiu, però efectivament demà marxem a Roma i els set estem entusiasmats i impacients a la vegada que emocionats. Qué tindrà la ciutat que nomès parlar d'ella, un ambient de nerviosisme ens envolta el cos?
Dimecres va ser un dia normal, rutinari i aborrit, no va passar res interessant. De les hores que vam estar a l'escola menys de tres van ser aprofitables, vam començar amb la meva assignatura preferida d'aquest nou itinerari: història de l'art, i desprès ens van interrompre la lliçó per fer-nos veure la realitat dels maleïts problemes d'Itàlia. Ens van posar un video sobre les escombreries i tota la mafia que l'envolta, totes les promeses que feia Berlusconi de treure la brossa de Nàpols per acabar tornant-la a posar a Nàpols, en resum que aquí tenen un govern que fa pena i la destorbadora camorra que no deixa fer res al govern que fa pena, tot ve a ser una cadena inacabable d'entrebancs. Després de veure el video vam estar tres hores a classe sense fer res per que van faltar dos professors. I a la tarda vam anar una mica al gimnàs en Vittorio i jo, i ens vam relaxar a la sauna escoltant música. Dijous vam anar d'excursió a San Martino, Nàpols, a la part rica de la ciutat, des d'on es podria haver contemplat un paissatge increible amb el  mar, el Vesubi i la ciutat de Nàpols, si no hagués estat per la boira. El fet es que vam arribar al museu on anàvem de visita i no sé si va ser mala organització per part de l'escola o del museu però ens vam plantar a la porta i vam contemplar un cartell que ens va deixar amb una cara de complets idiotes, el cartell deia: "Il museo é chiuso" ("el museu està tancat"). En definitiva, com que el museu era tancat, vam fer un tom per Nàpols, i vam veure La Fioridiana, un jardí preciós al estil anglés que guarda un antic palau borbónic convertit ara en museu de ceràmica. Aquest mateix dia a la tarda vam fer un tom amb tots per Pomigliano i vam trobar una botiga genial on hi havien convers de AC/DC i de Metallica, i em vaig comprar una sudadera molt bonica. Divendres vam tenir les nostres dues habituals hores d'educació física i vam acabar l'escola a les 10.10 com cada divendres. Al sortir, vam anar a Casalnuovo a un bon perruquer i en Vittorio i jo ens vam tallar els cabells al matex estil que el porten aquí els joves. Vam tornar a casa i vam menjar, i la tarda la vam passar tota estudiant perqué dissabte teníem examen d'italià. Dissabte pel dematí vam anar a l'escola i vam completar com vam poder l'examen d'italià, inventant-nos gran part d'ell. A la tarda vam anar a casa de l'Enzo a veure els partits del Barça i del Napoli  i ens vam quedar allà a dormir. Avui diumenge no hem fet gaire, en Vittorio ha marxat de visita a Espanya mentre que nosaltres hem descansat de la nit de dissabte i hem actualitzat els nostres estats a les reds socials, acabo de fer una videotrucada amb la meva germana Carla perqué avui és el seu aniversari i l'he felicitada, el més curiós és que avui també és l'aniversari del germà d'en Vittorio, i ara mateix deixo d'escriure perqué ens anem al saló a celebrar-ho.
Estic desitjant que siguin les sis del dematí per despertar-me i marxar a recòrrer Roma i visitar totes les seves antiguitats. Allà deixaré de banda la maleïda dieta algun dia, perqué no penso anarme'n d'allà sense menjar-me una pizza romana.


Sé que lo estamos poniendo todos y puede sonar muy repetitivo, pero efectivamente mañana nos vamos a Roma y los siete estamos entusiasmados e impacientes a la vez que emocionados. ¿Qué tendrá la ciudad que sólo hablar de ella, un ambiente de nerviosismo nos rodea el cuerpo? El miércoles fue un día normal, rutinario y aburrido, no pasó nada interesante. De las horas que estuvimos en la escuela menos de tres fueron aprovechables, empezamos con mi asignatura preferida de este nuevo itinerario: historia del arte, y después nos interrumpieron la lección para hacernos ver la realidad de los malditos problemas de Italia. Nos pusieron un video sobre la basura y toda la mafia que le rodea, todas las promesas que hacía Berlusconi de sacar la basura de Nápoles para acabar volviendo a ponerla en Nápoles, en resumen que aquí tienen un gobierno que da pena y la molesta camorra que no deja hacer nada al gobierno que da pena, todo viene a ser una cadena interminable de obstáculos. Después de ver el video estuvimos tres horas en clase sin hacer nada por que faltaron dos profesores. Y por la tarde fuimos un poco al gimnasio Vittorio y yo, y nos relajamos en la sauna escuchando música. El jueves fuimos de excursión a San Martino, Nápoles, en la parte rica de la ciudad, desde donde se podría haber contemplado un paisaje increíble con el mar, el Vesubio y la ciudad de Nápoles, si no hubiera sido por la niebla . El hecho es que llegamos al museo donde íbamos de visita y no sé si fue mala organización por parte de la escuela o del museo pero nos plantamos en la puerta y contemplamos un cartel que nos dejó con una cara de completos idiotas, el cartel decía: "Il museo é chiuso"("el museo está cerrado"). En definitiva, como el museo estaba cerrado, dimos una vuelta por Nápoles, y vimos La Fioridiana, un jardín precioso al estilo inglés que guarda un antiguo palacio borbónico convertido ahora en un museo de cerámica. Ese mismo día por la tarde dimos una vuelta con todos por Pomigliano y encontramos una tienda genial donde habían convers de AC / DC y de Metallica, y me compré una sudadera muy bonita. El viernes tuvimos nuestras dos habituales horas de educación física y acabamos la escuela a las 10.10 como cada viernes. Al salir, fuimos a Casalnuovo a un buen peluquero y Vittorio y yo nos cortamos el pelo al mismo estilo que llevan aquí los jóvenes. Volvimos a casa y comimos, y la tarde la pasamos toda estudiando porque el sábado teníamos examen de italiano. El sábado por la mañana fuimos a la escuela y completamos como pudimos el examen de italiano, inventándonos gran parte de él. Por la tarde fuimos a casa de Enzo a ver los partidos del Barça y del Napoli y nos quedamos allí a dormir. Hoy domingo no hemos hecho mucho, en Vittorio ha ido de visita a España mientras que nosotros hemos descansado de la noche del sábado y hemos actualizado nuestros estados en las redes sociales, acabo de hacer una videollamada con mi hermana Carla porque hoy es su cumpleaños y lo he felicitado, lo más curioso es que hoy también es el cumpleaños del hermano de Vittorio, y ahora mismo dejo de escribir porque nos vamos al salón a celebrarlo. Estoy deseando que sean las seis de la mañana para despertarme y salir a recorrer Roma y visitar todas sus antigüedades. Allí dejaré de lado la maldita dieta algún día, porque no pienso irme de allí sin comerme una pizza romana.